d’entre les cendres

porto dies en l’absència,
i qui sap si mai arribaré del tot

però m’he adonat, quasi sense voler-ho, que fa massa temps que no hi acabo de ser del tot. I mentrestant, una multitud s’acomiada de les ones. No els puc fer tornar, tot i que ho voldria, perquè tampoc em puc obligar a tornar a mi mateixa.

i encara n’hi ha més, de motius, que me’ls reservo per més tard, quan ja no sigui precís ni esmentar-los.

tot això ho he palpat quan algú m’ha demanat que no abandonés el teclat (i tu no ens abandonis del tot, eh?), i no he pogut evitar escoltar-lo.

Post a comment | Trackback URI

Comments (5)

  1. nimue wrote::

    doncs jo m’alegre molt de tornar-te a llegir per ací.
    Una abraçada i molts ànims!

    Diumenge, juliol 16, 2006 at 22:08 #
  2. chat wrote::

    Hi ha veus que no es poden ignorar, oi? :-)

    Diumenge, juliol 16, 2006 at 22:11 #
  3. Joanaina wrote::

    Només em faltaria que ens abandonessis tu també! ;***

    Dilluns, juliol 17, 2006 at 0:53 #
  4. Dan wrote::

    Jo sóc dels que penso que passi el què passi, mai marxem del tot…

    Tot hi així, un plaer saber que no tant sols no marxes del tot, sinó que ni tant sols marxes ;)

    Dilluns, juliol 17, 2006 at 17:52 #
  5. s e r g i . wrote::

    gràcies per escoltar-me :)
    veuràs com no ha estat tan mala idea…
    ja m’agrada ser algú.
    ens seguim veient ;)

    Dimarts, juliol 18, 2006 at 12:13 #
css.php