fa massa dies que no paro de veure mans que em diuen adéu i se’n van qui sap si per tornar.
fa massa dies que jo no hi sóc tota quan em paro en aquesta mitjanit, i sembla com si el record del que va ser em fes més mal que no pas bé.
fa massa dies que busco i compto les vegades que he marxat, o si més no que m’he amagat, i em sembla que són massa per tan poc temps de vida.
és per això que aquest no és pas un adéu,
no pas per ara,
potser només és un altre descans
o potser només necessitava dir el que em passa en veu alta per començar a entendre-ho.
Comments (8)
Els descansos, de vegades van bé…
per perfilar-se quan s’está borrós.
Perquè un adéu, el que es diu adéu,
tots dos sabem que no ho serà…
un petó,
ò
em sembla que t’entenc… jo també tinc la sensació d’haver marxat moltes vegades ja.
molt bé, aina. fes el que hagis de fer i estigues bé amb tu mateixa, que és l’important.
un petó.
Doncs aquí estarem esperant per veure si és un adéu o un descans, ja saps q prefereixo que sigui un descans, espero que tot et vagi bé.
Petons i abraçades!
descansa… i fins aviat! :)
sempre és important ser conscient de la necessitat de descansar…
Fins ara i… No t’oblidis de tornar!!
molta gent marxa de vacances, ens diuen adeu amb la mà i nosaltres ens quedem amb l’enyorança de, un dia, poder marxar també.