m i t j a n i t

mentre perdia de vista l’avió que anava de camí a honolulu, destí que vaig endevinar perquè portava palmeres pintades a les ales, vaig deixar caure la vista sobre els arbres que perfilaven el carrer. Va ser llavors quan vaig retrocedir en el temps en què les fulles dels arbres eren bitllets de mil pessetes i jo posava benzina a la bicicleta amb pedres a les butxaques. I ho vaig trobar a faltar.

Tweet