dels mons interiors

hores de classe
asseguda
escoltant
(fent-ho veure)
em cargolo els cabells
em remoc a la cadira
em mossego les ungles
reposo el cap a la mà mentre l’aguanta el colze recolzat a la taula

i ho veig

dins l’anell que vesteix el dit anular s’hi reflexa allò que hi ha més enllà dels vidres de les finestres: els arbres, cap per avall, amb les fulles verdes; els fanals, cap per avall, encara no s’han encès; les teulades dels edificis, en contradirecció, assenyalen el meu terra i el seu cel

un petit anell dins del meu món
un gran món dins del meu anell

el meu petit món al revés

Post a comment | Trackback URI

Comments (7)

  1. Liendre wrote::

    Suggerent perspectiva per un trocet de món…

    Dijous, abril 20, 2006 at 13:27 #
  2. Mery Cherry wrote::

    que bonic, m’ha recordat moltíssim a la meva època d’estudiant

    Dijous, abril 20, 2006 at 14:11 #
  3. init wrote::

    Ostres, sublim. Ho he vist tot dins el meu anell, i això que no en duc cap…
    ;)

    Dijous, abril 20, 2006 at 16:30 #
  4. aladern wrote::

    Genial com ho has expressat. Vasos comunicants, móns que es juxtaposen…

    Dijous, abril 20, 2006 at 17:54 #
  5. Joanaina wrote::

    Si que t’avorreixes tu, no? :P jajajajajja

    Dijous, abril 20, 2006 at 19:24 #
  6. Moonsa wrote::

    M’ha passat com a la Mary Cherry, i també m’ha recordat els fascinants móns de formes estranyes que veig quan em dona per mirar el paisatge sense les ulleres de molt miop :) Són móns fascinants.

    Dijous, abril 20, 2006 at 21:08 #
  7. Dunna wrote::

    M’agrada molt la imatge, és curiós com les coses més grans caben dins les més petites

    Divendres, abril 21, 2006 at 14:19 #
css.php