des del llit encara es pot sentir el soroll del ventilador de l’ordinador, uns dits que piquen les tecles i, de tant en tant, un petit avís del disc dur fent veure que treballa. Les meves orelles, tot i esmorteir bastant el soroll, encara semblen funcionar. A vegades s’escolta el pas decidit d’un tren, vies amunt, troc-o-troc, esvaint-se. I una persiana que s’aixeca, unes cortines que es retiren, una finestra que s’obre. Les veus d’alguna veïna matinera, i xafardera, preguntant allò que s’intenta dissimular. Els cops de l’escombra al pati del costat, acompanyats per un taral·lareig únic de les cançons que surten de la ràdio. I el temps passar entre les busques del rellotge. Les meves orelles també emeten un xiulet, recordant-me perquè estic encara al llit, i es segueixen queixant quan estiro el llençol i els hi faig arribar per tal que, almenys, no puguin dir que no estan ben ateses.
-
Filed Under
Comments (5)
Ja he llegit «por ahi» que estàs una mica malaltona. Posa’t bona aviat! ^^
Jo avui he tingut un dia fantàstic. Ho sento, no ho dic per fer-te enveja, però avui m’ha tocat a mi gaudir d’aquelles vistes tan magnífiques que m’explicaves l’altra dia.
Cuida’t, (que ho fas)
:)
Recupera’t aviat! ;)
Cuida’t. Llàstima que pel que sembla, no és de gana del que estàs malalta; doncs, de ser així, ja tindries bon remei. Carai! quina pinta les magdalenes. Que et milloris.
Paciència, tot passa.
Em passes una magdalena?
espero que avui hagis pogut sortir de viatge com tenies previst!