m i t j a n i t

avui,
com ahir,
com demà

penses que no et podràs llevar, que no arribaràs a caminar, que no seguiràs la línia recta marcada als peus, que no hi haurà ningú amb qui et trobis de cara i et miri als ulls

no em busquis que em podries trobar.
desperta’m, no voldria tornar a fer tard.
dispensa’m perquè no sé explicar.
per això a estones lliures se m’esgoten les emocions.
si em despullo sencera descobreixo poc a poc els defectes.
el meu món no el sé pas dibuixar.
barreres que em bloquegen la realitat.
no arribo a semblar el que sóc.
per això a estones lliures se m’esgoten les emocions.
els contes que acostumo a inventar
me’ls guardo, ja no vols sentir-ne a parlar.
m’enfonso i no ho puc evitar.
per això a estones lliures se m’esgoten les emocions.
desitjo.

tot té (deu tenir) una explicació

trobar-la ja és una altra cosa (més difícil)

* ressona per tot Superganga Glissando*

Tweet