absent

enmig de la gent
sona l’enèsima cançó de moda
els braços anònims que m’envolten
els peus que dansen
i els gots plens de colors dringuen

però jo no hi sóc
ni hi sento
ni hi veig

volo

sense caure

encara

Post a comment | Trackback URI

Comments (5)

  1. joan wrote::

    Ja fa temps que «ens coneixem» Aina i moltes vegades m’he reconegut en el que escrius. Aquesta és una de tantes vegades. Des de la confidència amiga una abraçada :)

    Dijous, març 9, 2006 at 14:21 #
  2. El Pensador wrote::

    Ja ho veus, Aina, segueixo aquí, atent. Preocupat, però, una mica més tranquil, doncs, pel que sembla l’amic Joan t’entén; i si ell és capaç de fer-ho, deu ser que s’hi pot arribar. Jo en canvi, en el referent a comprendre res, segueixo en la més pura inòpia.

    Dijous, març 9, 2006 at 22:41 #
  3. Litus wrote::

    Now I’m FREEEEE…free falling! Que deia aquell ;)

    Divendres, març 10, 2006 at 9:17 #
  4. bitxo wrote::

    Alguna vegada (com tots, crec) també m’he sentit així. Fora de lloc. Preguntant-me «què faig jo aquí?». I, al no trobar res coherent per resposta, optes per deixar volar la ment cap a un altre indret que t’alieni d’allà on estàs… M’ha agradat el teu blog. Hi tornaré. ;)

    Divendres, març 10, 2006 at 16:13 #
  5. aladern wrote::

    On ets, Aina? Absenta? Absort, abstret… són paraules per mi familiars. :(
    Millor una escapada d’aquestes que et proposen. I m’estranya que el Lit no hagi mencionat el jazz. Ja ho farà, ja. Aquí a baix, també en farem l’última setmana de més, no és com a Terrassa, però déu ni do.
    http://www.amicsdeljazzreus.com/2006/

    Divendres, març 10, 2006 at 23:23 #
css.php