quina paradoxa quan avui m’he sentit com una vulgar delinqüent, assetjada directament després d’haver traspassat la porta que prèviament havia escopit un munt de persones amb ganes d’anar a dinar.
i m’he topat amb ells, amb els homes de trajo i corbata i aparell electrònic, amb els homes malcarats i susceptibles que et diuen buenas tardes, amb els homes que avui s’han passejat pels passadissos i entre els vagons de quatre en quatre i acompanyats de dos nens (sí, nens) amb grans jaquetes fluorescents que cridaven vigilancia, amb aquells homes amb qui intento no creuar mai la mirada no fos cas que també me la fessin pagar
i quin alleujament quan han marxat i no han pogut esbrinar que els hi dec una zona…
Comments (7)
Aquests paios son uns trufes. Tu segueix sense pagar una zona que s’ho tenen merescut. un petó guapa
Son unos prepotentes.
què és això d’una zona?
Són veritablement esfereïdors!!! Fins i tot, quan tinc el bitllet en regla, em fan por, sobretot si es queda prop de mi algun d’ aquells «segurates» amb el gos
Ja podrien preocupar-se més de la puntualitat i la velocitat en comptes de controlar tan el personal, de que cony serveix tanta màquina si han d’acabar posant animals a les portes?!
juer, a mi també em fa una cosa aquesta gent… sempre tinc la sensació que la prendran amb mi i això que no els dec res! al contrari, amb la de vegades que arribe tard a la feina per culpa de la renfe en tot cas em deuen ells a mi.
Doncs jo no agafo massa el metro,
però quan veig que jo pago i d’altres
salten la tanca… hi ha vegades que no em faria res que els veiessin aquests amb trajo que dius tu.