detalls ataronjats que arriben darrera d’una mirada, embolicats amb tendresa i un sobre marró, que han viatjat alguns metres i, fins i tot, quilòmetres només per mi
detalls motoritzats que sempre arriben en el moment just, com una carbassa platejada, amb el regal d’un somriure que tot ho abasta i aquelles paraules justes úniques per mi
detalls que ens trobem per sorpresa, i on l’únic que se’ls pot dir és gràcies.
Comments (2)
Jo espero que aquestes sorpreses les puguis anar tenint durant anys i molts anys. Fins ara nu.
Cap problema, Aina. L’home que xiula, m’ha dit que deixarà el sostre obert. Així, en eixir i pondre’s el Sol, podràs gaudir de més tons ataronjats; de més sorpreses.