avui he tornat a perdre un tren
-i amb ell una mica de paciència-
però he guanyat un gràcies, un berenar, uns quants somriures, i una piruleta
quina sort que això de viure sempre t’intenta equilibrar els plats de les balances
avui he tornat a perdre un tren
-i amb ell una mica de paciència-
però he guanyat un gràcies, un berenar, uns quants somriures, i una piruleta
quina sort que això de viure sempre t’intenta equilibrar els plats de les balances
Comments (8)
Durant un cert temps, també viatjava diàriament en tren. Si algun vaig perdre, no recordo haver guanyat mai res més, que no fos el descans forçat per l’espera. Em diràs tafaner, però, com t’ho has fet tu, per guanyar tot això?
Saber perdre trens és pur equilibri.
I saber identificar els últims trens també.
ets una bona equilibrista tu,
la mitjanit
Clar que si! no et pots desesperar mai per un entrebanc al començar el dia (tot i que reconec que és el més fà cil) Me n’alegro, sobretot per la pirlueta! ;)
Hi ha res millor que veure els nostres plans fustrats?
doncs em sembla que has guanyat molt! ;)
molt bé, no?
Quants premis per perdre el tren!!!!!!! Jo també vulll!!!
;)