hi vam anar a parar quan feia dies que buscàvem la sort perquè ens hi dugués, i no ens va decepcionar pas gens. Els ulls voltaven per copsar tot l’escenari, per endevinar de qui eren les notes, per patir pels que es passejaven per les cordes i les veles com si ho fessin per terra, per brillar al mateix temps que brillaven els dels companys..
llàstima de la protagonista, que ja és mala sort, no va estar a l’alçada
ara que ni veles ni vents: a mi me’n va emocionar una altra:
Si sabés esperar
durant molts anys.
Si pogués somiar
que són només instants.
Si tingués un sac ple d’or,
si fos ric de cop i volta,
si tingués aquesta sort
i la força que comporta…
Jo la vaig veure un dia clar
sota una llum que m’encegava
i quan la vaig gosar mirar
ella em tornava la mirada.
I ara les nits que em gronxa el mar,
quan vaig mirant la lluna clara,
ja no hi sé veure més que un far
des d’on somriu la seva cara.
[…]
Haver de ser valent i ardit,
no sentir el mal de cap ferida…
i als forts dels cor, quan ve la nit,
creure que visc una altra vida.
Veure tanta aigua i tenir set,
gronxar-me tant, però no als seus braços,
buscar els seus ulls en els estels,
imaginar que no fa fred.
[…]
I ara ens veuríeu abraçats
vivint l’amor d’una altra vida,
mirant el mar des d’un jardí
i somiant que no té fi.
* a servidora la va atrapar la Cançó d’Osman Mar i Cel
Comments (6)
No he pogut veure-la pero es veu que es genial. Vau anar a parar a bon port.
genial! l’he vista 2 vegades i em sé totes les cançons (del disc) de memòria
Jo no l’he vista però m’agrada la cançó d’Osman….Aina que no t’havia felicitat per l’anyet ..aixxxxx quina xiqueta més gran ja amb un anyet :)))) moltes felicitats i espere que en compartim més escoltant, llegint, mirant i sentint :)un beset ben gran
Jo l’havia vist per la tele i m’havia agradat força. Però quan la vaig veure al natural, vaig al·lucinar… És genial. No em faria res repetir… I em va agradar més la protagonista d’ara que la Gonyalons, però admeto que aquests actors i actrius tenen dies de tot. El directe, i en un musical encara més, ja ho té, això…
Vaja… jo tampoc l’he vist (també perquè no hi baixo sovint a Barna a veure teatre…), però m’agradaria!! Encara la fan, no?
Ualaaaa, jo d’adolescent havia cantat aquesta cançó milers de vegades… quins temps!