després de dies tancada a casa algú es va deixar la porta oberta
sense pensar-ho em vaig recollir a mi mateixa de la cadira de davant l’ordinador i em vaig posar a caminar lluny de l’edifici que em feia de presó
pel camí em vaig trobar a vells amics que em van dur a un món de sopars de terrassa, gots de vidre, taules molles, i colors artificials… i corredisses de nit per la ciutat, i d’esperança de locals oberts, i de somriures, i de converses… i de sorpreses
perquè la nit potser va ser curta, però va ser intensa.
Comments (3)
carai tu, ahir tothom va tenir nits de coloraines, la meva també ho va ser, però els gots eren de plàstic, i les taules eren dins la meva caseta
No et diré el color de la meva nit pq ja te’l deus imaginar… Un petó!
Bé… suposo que a tots ens agrada de tant en tant tenir una nit de colors en bona companyia, s’han d’aprofitar aquests moments ;)!
Un petoneet!