amb bona companyia el trajecte pel carrer s’amenitza molt millor, i les sortides nocturnes fins a altes hores de la matinada, explicant bestiesses i intentant riure la major part del temps, fan que no recordis que has de tornar a casa.
pensàvem que hauríem d’aixoplugar-nos després de sentir un munt de trons a sobre els nostres caps i de veure el cel partit i il·luminat amb grans llamps, però al final va resultar ser només un concert privilegiat de les forces de la naturalesa que vam seguir des de primera fila.
per això, desprès de compartir unes quantes hores amb persones que omplen el meu temps de la millor manera possible, no puc evitar recordar-me que
vale más mi sueño que el dinero;
puedo vivir de una alegria.
De aquí p’allá colecciono recuerdos,
tu cuéntame cómo es tu vida
i somriure altra vegada per haver acceptat la invitació
* versos fets acció de P’aquí, p’allá La Fuga
Comments (2)
Va ser una sort que només fos un concert de la naturalesa… l’estona era fantàstica com per aplaçar-la.
La inspiració, que cal dir que no l’haviem agafat al lavabo, ens va conduir a passar grans moments marcats pel mal de panxa de tan riure.
Gràcies per aquesta «despedida» (és un fins dijous!) i per fer que cada dia sigui més ferm el meu pensament: mosses, sou «cullunudes»!
Una abraçada!
Laia
Sí, sortir amb bona gent és el millor que hi ha. T’ ajuda a oblidar-te dels teus problemes, encara que sigui només per unes hores. I parlant de tempestes, hauries de veure com plovia i tronava al Collsacabra. A més, el càmping estava situat entre muntanyes i els trons ressonaven d’ una manera brutal. Figurat que el primer que va sonar, i que em va despertar de cop, pensava que havia sigut un avió que havia xocat contra la muntanya de davant… Va ser brutal… xD