04:16h de la matinada..
sóc a l’autobus que em portarà a casa després d’un sopar amb companys dípics que conec just aterrar a la ciutat. La nit ha estat un xic estranya, amb mi un pèl cohibida, i per això, mentre estic asseguda en aquest seient amb olor a tabac se’m comencen a aparèixer totes les coses que hauria volgut dir i no he pogut pronunciar… hi haurà una segona oportunitat, espero…
la primera noia que puja al bus és cambrera, acaba de sortir de la feina. Fa cara de cansada tot i que s’ha passat l’estona de l’espera a la parada jugant al tetris amb el seu mòbil. Saluda el conductor efusivament, i li pregunta per la família. Encara trigarem a marxar, no és l’hora, i surten els dos a fumar fora.
segona parada. Puja una dona, vídua, amb una germana histèrica que li fa la vida impossible perquè diu moltes mentides. També ve de treballar, però ja no cus en una màquina, ja n’està farta i la va vendre, però no sé què fa ara. Saluda el conductor amb dos petons i parlen de la vida, les màquines de cosir, els preus baixos pagats per les peces de roba, els xinesos, els fills i les vacances.
i jo, que no paro de mirar per la finestra buscant una explicació al perquè sempre haig de ser tant callada i poc social en els pitjors moments per ser-ho, intento exposar-li el problema al conductor-psicòleg. Però aleshores albiro el cartell de prohibit parlar amb el conductor i m’enfonso més a la butaca.
Comments (9)
No et preocupis, aina. Sé que això no és cap consol, però jo sóc igual que tu. I molta gent és igual. En el meu cas, no és que no les pugui pronunciar, sinó que em quedo en blanc i no sé què dir.
Segur que el proper cop anirà millor! Només cal agafar una mica de confiança.
No és que tu parlis poc, és que nosaltres parlem massa! :D A la pròxima reservarem uns minuts perquè ens expliquis cosetes jijijijij (Espero que no et cohibeixi repetir…) un petonaaaaaaaaaaaas!!! Em va encantar coneixer-te!
Com t’entenc!
És que no sé si parlaves de tu, o bé parlaves de mi :(
Noia, no et cal parlar, transmets moltes coses en silenci :) Estic molt contenta d’haver-te descobert, i d’haver descobert el teu blog. Un petonet!
Aina, almenys hi vas anar
cosa que jo vaig fer l’estruç
En aquestes trobades «a la cega» la gent respòn de moltes maneres diferents, és normal haver-ho fet com ho has fet tu. La pròxima vegada anirà millor, ja ho veuràs.
Salut!
hehehe, jo anava a dir-te que segurament no devíes ser tu sinó la joanaina (que se m’entoixa degué parlar pels colzes ;) però com veig en un comentari més amunt ja s’ha encarregat ella de dir-ho hehehe :) … és normal Aina vulgues o no le blog no deixa de ser també un escut :) però de segur que us ho vau passar molt bé… vaig a veure que diu la «capitana» de tot açò :) besets.
:)
«benvingut», aina… «benvingut» :-)