he trigat vint minuts per creuar el poble d’una banda a l’altra, seguint la carretera, observant les meves passes. He cregut que la tarda era del tot calorosa i he decidit ajustar-me unes ulleres fosques. M’he quedat mirant els cotxes disfressats amb adhesius i música estrident fora de temps mentre esperaven el canvi de color perquè el semàfor els fos propici. He sentit ganes de remullar-me en una llarga onada d’aigua fresca sense necessitat que la sorra se m’enganxés als peus per endur-me-la a casa descobrint la petita ampolla amagada a la bossa. He arribat al meu carrer comprovant que no, que tampoc avui s’han dignat a arreglar els llums que fan que aquell carreró sigui cada vegada més fosc i sòrdid a les hores de la lluna. I m’he enfadat de veure que aquell veí del primer tampoc m’ha saludat avui, igual com ahir, i que ja n’estic farta que em diguin que és sord quan em té al davant per veure’m. Però seguiré caminant, encara que provoqui accidents en els que em miren mentre em faig fotos mentre ho faig, encara que les passes hagin de ser cap enrere, encara que ho hagi de fer descalça.
-
Filed Under
Comments (4)
L’obsessió no és bona. Ves al teu pas. No fa falta que vagis al ritme dels altres… Diga-li a la lluna aquesta nit que brilli una mika més, per què aquell carreró no estigui tant sol. No li diguis res al veí, sigues tu, la sorda. Remullat si en tens ganes! I fes-ho en aquella font que hi ha al mig de la vida, on tothom pugui veure com n’ets de feliç o d boja o de diferent o de…
Vigila amb les pedretes, si vas descalça, però pensa que mentre avancis, mai aniràs avançant cap enrera…
petó!
Si has de caminar descalça, fes-ho per la sorra, o per l’herba, és més segur, més relaxat, més autèntic… Els carrers tenen tants paranys…
Abraçades de llum de lluna :)
Doncs que amb peu ferm vagis allà on vulguis anar. I que cada petjada sigui una nova descoberta, d’aquestes que expliques tan bé.
Una bona remullada en una onada d’ aigua fresca és el que necessitem tots, per refrescar-nos i perquè l’ onada mateixa s’ endugui tots els problemes i totes les preocupacions lluny, ben lluny. M’ ha agradat molt el post i també la foto del teu peu. xD