benvolgut f,
fa dies que et volia escriure una missiva, però fins avui no he pogut trobar ni el moment ni l’espai ni les paraules per poder-la transmetre. Ben bé tampoc no sé què posar-hi, però el que sí que sé és el que vull deixar-ne fora:
en vull deixar la por, ja d’una vegada per totes, ben enrera i enterrada sota una gran capa de terra i de pols. Perquè ella no em deixa viure, i ja en comença a ser hora que ho faci, encara que sigui arriscat i la meva ment no ho entengui… què carai! vull tenir la paella pel mànec…
en vull deixar també el passat, perquè aquest passat, encara que compartit, és només passat, i no té perquè sortir al pas cada vegada que una llacuna mental esdevé un gran riu que vessa per on vol. Ja és hora de viure allò que en diuen present, encara que només sigui aquella ficció del que hi ha entre passat i futur…
en vull deixar també la raó, per poder abocar-me a la sensatesa de les sensacions gens pensades. Perquè no vull pensar mil vegades abans d’actuar sinó que vull actuar per després tornar a actuar, i poder visitar llocs insòlits, i poder conèixer situacions noves, i poder viure, en definitiva, allò que realment decideixi en aquell moment…
però no, no te’n vull deixar fora a tu, avui no, encara no… em deixes acompanyar-te?
Comments (12)
F de felicitat, futur, formigueix, flaire i flama, festa… Em penso que te’n vas ben acompanyada…
uooo!! m’agrada que deixis fora la raó!! m’agrada molt! la por i el passat és més senzill, però la raó… uoooo! me n’alegro moooolt! :D ieps joanaina t’has deixat una d’important: f de foll(..) ups! perdó!! ;) cuida’t maca!
Tots són grans objectius. Espero que els puguis portar a bon terme!!
Per a què el globus s’enlairi, cal deixar anar el llast. Una abraçada d’aire.
Ei….em sembla que m’alegro de llegir el que dius. Em fa pensar que fetes les reflexions t’hi has llençat de ple, i que ets més feliç ara. Pensa en confirmar-ho, eh? ;)
I tranqui, jo ja estic molt millor!
Petonassos!!
Dóna’m la mà, vinga, que ens hi hem de posar ja, de seguida, ara mateix… Dóna’m la mà, que hi ha molt camí per fer, aina… molt…
Dóna’m la mà i jo et deixo una abraçada, apa, va… dóna’m la mà…
;)
Molt bé, me’n vaig content a dormir. M’agrada això de deixar la rao per abocarme a la sensatessa de les sensacions de les ensacions gens pensades. Pot semblar una contradicció però que va d’això se¡n diu ganes de viure :) Molt bé Aina m’agrada veure’t així, i a més veig que ens apegues les ganes a tots i totes. Em permets compartir el besets amb tu i l’Isnel? ;) Gràcies. Bona Mitjanit :)
Dóna la sensació de molt i molt personal tot això.
Em deixes sense saber què dir, no m’agrada repetir-me però volia dir-te que podria signar jo mateixa aquesta carta i em definiria el que diu paraula per paraula.
Tots deuríem aprendre a viure sense pensar en el passat ni preocupar-nos pel futur, a veure si m’aplico el conte ;)
És una carta preciosa que no creo que a ningú li desagradés rebre, malgrat tot.
Un petó.
Ep, esti d’acord amb matinada!! Està molt i molt bé que deixis la raó enrrera!!
Sensacions gens pensades!! M’ha encantat!! XD
Que la por, el passat i la raó no llastrin el teu futur; que la valentia, el present joiós, el futur esperançat i la rauxa més emprenedora t’acompanyin per sempre. I la meva abraçada també.
Nomes et puc desitjar molta molta sort!!