… els dies han passat a velocitat de vertigen, i jo només puc mirar enrera i no poder creure’m el que tinc davant. No sé si per por o per desconfiança. Però avui estic a un pas de deixar a la raó sense sentits… i és una sensació que m’agrada…
-
Filed Under
Comments (12)
Explica’m que estàs a punt de fer!! No es val deixar-me amb el caramel a la boca, desitjant-ne més… :DDDD
com a recurs per mantenir-nos atents és genial! però com joanaina, volem saber de què és el punt :)
Llença’t! Els canvis sempre són bons quan és un qui els vol fer.
Dóna molts records a aquelles tres maletes vermelles, les enyorarem. I sobretot, disfruta-ho molt; recorda que cada instant és únic, ja ho diu la cançó. Si ens adonessim del que tenim a cada instant i en fruíssim com es mereix, després no ens sabria tan greu quan alguna cosa s’acaba o es trenca, no tindriem aquesta sensació de no haver-ne disfrutat prou, de no haver-ne gaudit com es mereixia.
Sona a esperança i benestar…llençat!!! ;)
Molts petons maca, iguana power!
endavant amb els plaers!
Endavant, en qualsevol cas…
En la meva ceguesa, he anat cercant qui em donés llum. Sigues agosarada, i fes cas de Pentesilea. Una abraçada comodí.
Ja saps el que diu el poeta… darrere deixes el camí que mai has de tornar a trepitjar. Segueix endavant i no miris enrere!!!!
Això de deixar la raó sense els sentits deu ser difícil, però fantàstic. Potser és més fàcil deixar els sentits sense la raó, i llençar-se i aventurar-se i, com et diuen més amunt: endavant amb els plaers, endavant!
Ànims maca…i que aconsegueixis allò que la teva raó no et dicti.
Abraçades
Sigui el que sigui, molta sort!!
Què és el que tens davant?????