Tic-tac
Els minuts passen lentament en aquest lloc. Em miro, aixeco les mans cap a la meva vista mentre les observo per tots els costats, i veig les ungles créixer cada vegada més, cada vegada més ràpid, igual que els cabells que aviat tocaran el terra. Però les busques del rellotge segueixen al seu lloc.
Tic-tac. Tic-tac
El temps s’ha deturat mentre m’he quedat enfonsada en aquest gran sofà amb que s’ha convertit casa meva, que m’indueix, em guarda, m’aïlla. La roda gira, diuen, però jo no en noto el moviment mentre clavo els ulls a la finestra per comprovar si el sol s’ha mogut de lloc.
Tic-tac. Tic-tac. Tic-tac
Que no veus el fum al carrer, emboirant a tothom i ennegrint-ho tot amb la seva bafarada… ara veig clar que potser no és el temps el qui s’atura sinó només la percepció que tinc d’ell… i és que jo no el sento, no el veig, no el toco. Però em parla, em mira i m’agafa de la mà perquè camini amb ell.
Tic-tac. Tic-tac. Tic-tac. Tic-tac
Comments (13)
Per mi avui també és un dia «de més», sense res especialment interessant. Però segur q aquest tipus de dies o èpoques tb valen la pena.
De vegades val la pena fer un esforç, pensar racionalment, i recordar que el temps sempre passa igual de ràpid, o de lent..
Molt bo… a més a més l’estic llegint i sento de fons el tic – tac del rellotge de la cuina, i res més…
tic tac – tic tac – tic tac
:)
El temps és la nostra manera de mesurar esdeveniments que de vegades ens semblen curts, perquè voldriem que duressin més, i de vegades llargs, perquè voldriem que s’acabessin aviat. El temps diuen que existeix, però jo no m’ho crec, sempre vaig a hores diferents de les que marca el rellotge. Sempre és més tard del que penses i mai no és prou aviat per al que esperes. I per alguna banda, 3 maletes vermelles que t’esperen.
Has llegit «Momo» d’en Michael Ende? M’hi has fet pensar, parlant del temps… És la història d’una nena i d’uns lladres del temps, els homes grisos… Val la pena, és una història increïble, i deliciosament escrita.
Aina, deixa el sofà, surt a passejar, no hi ha cap fum negre, dona… I amaga els rellotges! Jo ja fa anys que no en duc.
Una abraçada (fora del temps i de l’espai, però forta, forta)
La veritat és que em dona la sensació de que a casa o en un lloc tancat passa més lent el temps. Fins i tot quan estic treballant (perquè mai és l’hora de plegar! XD)
Però a l’exterior… tot sembla més ràpid!
El canvi d’horari em fa recordar les tardes de l’any passat, esperant l’estiu. L’estiu sempre és ple de promeses.
tic-tac Cuan el temps et parli, escolta-li.
Pot ser que aquest tic-tac segueixi el ritme del teu cor i tingui alguna cosa important dir-te.
Deixa que t’agafi de la mà i et tregui del sofà. tic-tac
Una abraçada sense presses
Com sempre Aina, felicitats!!
Escrius molt be!!
Robin Williams, a la pel·lícula «El club de los poetas muertos», ens diu una possible solució a aquest tic-tac: CARPE DIEM. No facis cas al soroll d’ aquest rellotget invisible. Hi ha un munt de sons millors per escoltar i que valem més la pena.
Jo, com la Isnel, et recomano la lectura de «Momo» de Michael Ende.
Nineta, tic tac, tic tac, dorm traquil.la, tic tac, tic tac.
Petonets
un tic-tac ens pot fer tornar boiets. De nit es pot confondre amb mil coses als nostres somnis.
Rellotge digital, millor
(és broma, eh?)
;-)
El temps que va a la seua .. i com podem copsar-lo de tantes maneres i a tantes diferents velocitats, de vegades feixuc i pesat com el que tu descrius i d’altres massa veloç i fugaç. Tu mateix tens la clau Aina, ho has dit molt bé en el comentari a matinada, De vegades és qüestió d’una temporadeta. Però mentre sentim el tic-tac vol dir que vivim, més o menys de pressa, menys o menys percebent o sentint , però vivim, Un beset ben fort Aina, vinga Aupa! com deia la meua iaia per alçar-me del llit :)