Mira al teu voltant. De debò. Fes-ho. Què veus?
Destrucció, fum, brases que encara escalfen el cor apagat que intenta bategar, runa, detalls d’allò que algun dia va ser alt i fort i important.
Mira dins teu. Fes-me cas. Què veus?
Buidor, una muntanya d’eco que només fa que repetir allò que s’ha intentat oblidar enmig de la desolació del que no escolta, i una caixa de records plens de pols que batallen per fer-se veure en un temps que no és el seu.
Mira’t a tu. Què fas?
Busco, busco una sortida, busco fer reviure les brases perquè el foc sigui més gran, busco trobar la catifa que amagarà les runes com en els millors contes, busco allò que pugui omplir la buidor i foragitar l’eco que ha ocupat un espai que no és el seu, busco trobar les mil respostes que puguin ser la clau per obrir una nova caixa plena de noves vides que m’emprovaré com els vestits i d’on n’escolliré la que millor m’escaigui.
Mira el teu present…
… i et diré que voldria que fos passat.
Comments (4)
Ho has clavat, Aina. Quanta raó tens… Tant de bó jo tingués tanta sort com Sàlvia i trobés quelcom…
Per trobar la resposta cal un requisit previ: ja saps quina és la pregunta? Jo encara estic encallat aquí… ;p
A estones val la pena deixar-se dur una mica; no puc cercar i cercar sense descans…
Com diu Matinada, potser va bé aturar-se i intentar viure (que sovint tampoc no és fàcil!)
No ets la única que es sent reflexada en les paraules d’altre…em passa el mateix amb tú. Continuo per aquí, tot i que no es noti massa. Per cert, que t’ha semblat el nou projecte?
Ens veiem maca!
Petons