m’agradaria parlar de la pel·lícula que vaig anar a veure ahir mateix, del que em va fer sentir, del que em va transmetre, de les llàgrimes que vaig vessar, de l’amor que vaig poder descobrir en els seus personatges, de la ràbia que traspuaven d’altres i que s’encomanava a la resta de la sala, del poder que poden arribar a tenir les relacions humanes, de la valentia que tenen algun(es) a l’hora de denunciar les opressions i d’anunciar la seva condició com la més normal en el seu context, de la família i com pot arribar a ser el teu principal enemic quan tu només voldries trobar-hi aliats, de com unes vacances poden ser el millor i la pitjor de les solucions per un cap de setmana, del matrimoni com a pur contracte, de les il·lusions que tenien i que els feien veure or on l’únic que brillava eren els seus ulls, …, de la [nostra] vida, de tu, de mi.
potser millor que la mireu gaudiu vosaltres mateixos
* jo ja he gaudit dels d’ Ae Fond Kiss (Sólo un beso) Ken Loach
Comment (1)
Pel que ens dius pinta prou bé, s’haurà d’anar a veure.