massa vegades ens topem amb situacions que ens proporcionen un gran sentiment de contradicció. El vols i dols, que deia sempre l’àvia. Saps que allò no porta enlloc, però de la mateixa manera com hi has arribat també tens ganes de quedar-t’hi. Hi ha alguna cosa que t’hi atrapa, alguna cosa que t’hi lliga, talment com un petit i prim fil invisible: ningú el veu, però tampoc ningú el pot tallar. Realment te’n vols desempallegar? Sincerament, crec que el fil encara ho uneix perquè tu no vols que ho deixi d’unir. A vegades val més manya que força, que deia sempre l’avi. Una bona situació per posar-la d’exemple, en el cas que hagis intentat trencar-la aplegant tota la teva força a la punta dels dits, cosa que també dubto. I doncs, on rau la solució? Ep, espera, que em sembla que t’has avançat… i doncs, on rau el problema?
-
Filed Under
Comments (4)
el meu avi deia: no hi veu qui no hi vol veure.
El problema? rau en la ment que sovint ens enganya.
La solució? qui sap. Buda (que no era el meu avi) deia: clar discerniment, recte pensament i rectes accions.
De vegades la contradicció la proporciona la diferència entre el cor i la ment. Només em de deslligar aquest fil que uneix les dues parts que decideixen sobre nosaltres…
Demanem que tot el que decidim ho fem conscientment de tot cor…
Petons!!
Ah, però hi ha problema?
Sempre s’ha d’escoltar als avis!