Avui, al sortir al carrer, el fred m’ha clavat una bufetada avisant-me que no havia d’haver abandonat la calefacció. Però li he plantat cara amb la meva bufanda gruixuda i preferida. El vent s’ha aliat amb ell passant-me pel costat a velocitats insospitades, xisclant a les meves orelles el que volia fer amb mi i que jo impediria. Però se m’ha ficat dins l’ànima, li he notat, i llavors alguna cosa m’ha fet canviar de direcció per anar a passar per un bar. A dins servien cafès i xocolates calentes envoltades de somriures i bones obres tant en alça aquests dies. I a través dels finestrals uns joves entonaven el fum, fum, fum sense pena ni glòria amb uns barrets vermells amb bola blanca.
Emulaven a aquell avi jubilat que es passeja amb trineu per mig món (sí, perquè encara no coneix ni l’àfrica ni sud-amèrica ni tants d’altres llocs perduts i oblidats per culpa del seu GPS modern) mostrant la corba de la felicitat que té com a panxa i arrossegant aquell sac ple de coses que volem i que no necessitem. Jo no voldria pas ser ren amb un amo tant hipòcrita que no reconeix el conveni laboral.
He seguit el meu camí caminant pels límits de la vorera, amb un peu davant de l’altre intentant trobar l’equilibri (el podria demanar als tres reis mags, si no es perden seguint l’estrella que he penjat al meu balcó), sentint-me artista de circ que creua la pista per una corda i sense xarxa. A voltes volia deixar-me anar, però les llums dels cotxes m’avisaven i qui avisa no és traïdor.
Però la passejada no tenia destí, només tenia ganes de passejar. Observar com la il·luminació nadalenca que ens avisa d’allò del que tothom ja està avisat arrenca la foscor dels braços de la nit menys de la que m’envolta a mi.
Passeu-ho el millor que pugueu… jo ho intentaré, esperant que la faringitis que ostento no sigui l’únic regal que rebi. Abraçades.
Comment (1)
Ho intentarem també, espero que et recuperis aviat de la faringitis. Que acabin de passar bé les festes.