amb una paraula n’hi hauria prou per definir-ho, i aquesta és colpidor. Se n’hi poden afegir més, però seria fent-ho escoltant la ira del meu interior a l’hora de descobrir uns fets molt (massa) greus que el pas del temps encara no ha aconseguit esborrar. Me’n vaig assabentar fa uns dies, quan una amiga me’n va ensenyar un llibre, però aquesta nit n’han fet un reportatge pel 33 i n’he quedat així, colpida. Pels habitants d’un primer món com els EUA sembla que segar més de 8.000 vides sigui el més normal del món, perquè això és el que van fer a Bohpal, a l’Índia, ara fa més de vint anys. La idea era bona perquè pretenia desenvolupar industrialment aquella zona, però segurament no es van llegir el manual d’instruccions d’una planta química abans de posar-la allà al mig. Ni van fer cas al reglament de seguretat, perquè en la catàstrofe van fallar ni més ni menys que quatre mecanismes de seguretat. Ni es van escoltar la dona que hi treballava de metgessa que, com el millor dels oracles, va preveure el genocidi. Ni van tenir cor, ni cervell, ni ànima, ni sentiments….només butxaques pels quartos. Perquè quan al bell mig de la nit l’element químic més perillós de la planta es va escampant i barrejant amb l’oxigen, entrant als pulmons dels que dormen i dels que fugen buscant una sortida inexistent, només pot passar el que va passar a Bohpal. Diuen que encara no saben ben bé quants van morir aquella nit, però actualment encara se’n noten els efectes, ceguesa, avortaments, deformacions…I esclar, els empresaris americans que van instal·lar aquesta bomba de rellotgeria encara estan gaudint dels seus beneficis a les seves mansions. Un món molt maco aquest, molt maco. Espero no oblidar-me fàcilment de tot això, perquè voldrà dir que realment he aprés alguna cosa. Les persones acostumem a tenir molt mala memòria, sobretot si vivim a la part de dalt de l’esfera i el que hem de recordar forma part de l’altre part, de baix, és clar.
PD: avui volia tenir una nit plàcida, però ja m’han fet enfadar… espero poder dormir, almenys jo, que no visc a Bohpal… bona nit.
Comment (1)
Si Mitjanit almenys no vivim a Bophal pero tenim la petroquímica de Tarragona i alguna que altra central nuclear. No es per donar mal rotllo pero és el que hi ha!