des del llit encara es pot sentir el soroll del ventilador de l’ordinador, uns dits que piquen les tecles i, de tant en tant, un petit avís del disc dur fent veure que treballa. Les meves orelles, tot i esmorteir bastant el soroll, encara semblen funcionar. A vegades s’escolta el pas decidit d’un tren, vies […]
avui és aquell dia en què m’agradaria cridar-li al reparador de la rentadora, amb la resistència plena de calç a la mà, que sí que utilitzo el refotut producte que recomanen tots els fabricants. Tweet
quan un trajecte de quaranta minuts es converteix, cada dia, en un d’una hora em poso nerviosa, però m’hi acabo acostumant. quan el de cada dia s’acaba convertint, aquestes setmanes, en un de quasi dues hores la paraula nerviosa es queda curta per descriure’m. quan, a més de la desolació de l’estació on els desemparats […]
… des d’aquí només puc divisar aquests enormes punts suspensius cada punt conté mil històries cada punt remou tota la consciència cada punt desperta l’instint més amagat però per ara només els diviso ja pensaré si els converteixo en un punt i final o en uns dos punts -amb explicació inclosa- Tweet
enmig de la gent sona l’enèsima cançó de moda els braços anònims que m’envolten els peus que dansen i els gots plens de colors dringuen però jo no hi sóc ni hi sento ni hi veig volo sense caure encara Tweet
vaig dir que pararia l’orella, però no ho hagués fet si hagués sabut què seria el que hi arribaria. Hi havia alguna cosa que em rondava, però no tenia ni idea que fos el que m’he trobat llàstima que la possibilitat d’aturar el temps, o les paraules, sigui només una ficció impossible. Llàstima, perquè a […]
després de deixar que l’aigua corri per la dutxa una estona més del que és normal, la ment s’acaba desvetllant i em porta a la memòria paraules i imatges de la nit anterior que el son havien adormit. ara, amb elles plantades al davant, també recordo les cares de sorpresa, les rialles, les preguntes. I […]
quina paradoxa quan avui m’he sentit com una vulgar delinqüent, assetjada directament després d’haver traspassat la porta que prèviament havia escopit un munt de persones amb ganes d’anar a dinar. i m’he topat amb ells, amb els homes de trajo i corbata i aparell electrònic, amb els homes malcarats i susceptibles que et diuen buenas […]
detalls ataronjats que arriben darrera d’una mirada, embolicats amb tendresa i un sobre marró, que han viatjat alguns metres i, fins i tot, quilòmetres només per mi detalls motoritzats que sempre arriben en el moment just, com una carbassa platejada, amb el regal d’un somriure que tot ho abasta i aquelles paraules justes úniques per […]
em creia que els colors no eren importants, que podia passar només amb els tons de gris que sempre duc a mà, que l’arc de sant martí era una excepció en l’alegria dels meus somriures… … però des que ha desaparegut el vermell del monitor de l’ordinador que tot s’ha posat molt més trist. Tweet
