festiu

vaig aprofitar la tarda de diumenge per mandrejar amb tots els coixins del sofà, però també vaig tenir temps per sortir a fora i comprovar que deixava de fer fred després d’una xocolata amb melindros. Compartir una taula de marbre blanc i una conversa és d’allò més gratificant abans de començar una setmana ja de per sí dura. Perquè comença en dilluns, saps? Però va ser divertit comprovar que del bar de la plaça a casa meva hi ha, exactament, quatre cançons. I una passejada.



Comments (4)

  1. gasord wrote::

    mmmm xocolata desfeta i una bona conversa, bon remei per la tarda del diumenge!

    dilluns, febrer 25, 2008 at 22:13 #
  2. XeXu wrote::

    M’encanta mesurar el temps en cançons, és genial.

    Diumenge a la tarda, no sé si és perquè ja notem que sens escola el cap de setmana, sempre surt de fer alguna cosa. Seria un dia immillorable, si no fos que precedeix el dilluns.

    dimarts, febrer 26, 2008 at 8:07 #
  3. Dan wrote::

    M’ha agradat aquesta manera de calcular les distàncies en funció de les cançons… Jo també ho acostumo a fer! És una bona de mesurar les distàncies, eh?

    (i no em val que ningú digui que hi ha cançons que duren més que d’altres… evidenment no parlem d’una distancia exacte, ni d’unes cançons determinades…)

    dimarts, febrer 26, 2008 at 18:08 #
  4. Ara fa temps que no ho faig, però té tints de ritual lo d’anar a la plaça del Pi, escollir una granjeta d’aquelles i fer una xocolata desfeta amb melindros ;) Bonísssssim!

    dimecres, febrer 27, 2008 at 23:45 #
css.php